després el passacarrer en què per segona volta vam haver d'amprar un tabalet (només va vindre Irma) i el "ferretero" de la colla dels Arreplegats ens va tornar a tirar una maneta...
En acabant vam baixar a sopar a la kàbila dels geladors, que és on s'ajuntes les diferents filaes de festers per les festes d'hivern (Xixona és l'únic poble del món on hi ha dos festes de Moros i Cristians en el mateix any,... quina cosa més extranya) i allà es va desbocar la cosa,... de fet començarem a Xixona i acabarem a "ANOXIX" que sembla el nom de la ciutat sense oxigen, que realment és com es va quedar després de la fumalera del correfocs.
Per cert que el nostre Llauis es va retrobar amb Esther, la presidenta de l'Associació de Moros i Cristians de Xixona i li va fer una abraçada (i besadetes...) de les que no s'obliden...
En acabar la festa de la kàbila ens en vam anar corrent, que arribavem tard al correfocs, la gent ja estava preparada a l'entrada del poble. Enguany algú es va despistar i no hi havia ningú organitzant les entrades de les més de 50 dolçaines que deviem ser, i no va ser fins un bon trosset després que la nostra Cristineta amb els plats i acompanyada d'un xixonenc que van posar ordre amb les entrades... sense comentaris. Per cert que s'ha notat la crisi, ja que van haver molts pocs coets, comparant-ho amb els altres anys, ... esperem que tot s'arregle
Una volta acabat el correfocs, ens vam ficar davant del "Séptimo Cielo" i com es habitual i davant una multitud animadíssima vam tocar la muixeranga, els nanos de Xixona, els maulets, la tarantel·la bel·la i alguna altra..
En acabant, i desfilant a ritme de marxa cristiana (l'altet dels canons) vam pujar al pati de les escoles on ens esperaven els de "Folk i Festa".
Per cert que ens vam trobar a la Callosina Elena Galiana disfrutant de la festa en la mateixa plaça de Xixona, acompanya pel que em van explicar per un "molt bon amic" xixonenc.
