Jaume Boronat Guardiola dolçainer i tabaleter, membre de la coneguda família callosina dels Tissa ha mort aquest dissabte 20 de juny.
Ens ha deixat un home conegut per tots els callosins, i també per molts altres pobles on al llarg de la seua vida ha tocat la dolçaina junt amb son pare, el seu germà i/o algun dels seues cosins.
El món de la dolçaina ha perdut un dels seus mites, que junt amb pocs altres més ens han fet arribar melodies i peces tradicionals dels nostres pobles. Gràcies a estes persones la dolçaina no es va abandonar definitivament, i tot i que ara la salut del nostre instrument és molt bona, hi va haver una època en què quasi va desaparèixer.
La família Boronat sense saber-ho ni fer-ho expressament, va ser una de les responsables d’açò, i amb posterioritat molta gent els ho ha agraït fent-los diferents homenatges, entrevistes als mitjans de comunicació, articles en revistes especialitzades, etc...
Des de la colla el Pinyol també volem fer-los un xicotet homenatge, i dir que com passa quan mor un artista, no ens deixa del tot ja que la seua música ha quedar enregistrada en aquell casset del 1981, i en molts vídeos que la gent els ha anat fent al llarg dels anys.
Ací vos reproduïm l’apartat del llibre Dolçaina i Tabalet. Música i tradició a Callosa d’en Sarrià que publicàrem la tardor del 2006 en el que expliquem una miqueta la història d’aquesta família.
Els Boronat a Canal 9
LA FAMÍLIA DOLÇAINERA DELS BORONAT O TISSA
La història dolçainera d’aquesta família callosina, de cognom Boronat però coneguts al poble pel sobrenom Tissa, naix amb el seu avi* matern, Batiste Guardiola, conegut pel tio Benito, treballador del cànem. *A partir d’ara quan parlem d’avi, pare, fill o germà sempre prendrem com a referència als germans Jaume i Vicent Boronat Guardiola, encara en actiu.
La tradició la continua el gendre del tio Benito, Vicent Boronat Pérez, pare dels germans Jaume i Vicent, que hui en dia continuen la tradició famíliar. Precisament els néts del tio Benito van heretar la dolçaina vella del seu avi, amb la qual es van iniciar, i que anys després ha acabat a un dels museus d’antiguitats que hi ha al Castell de Guadalest, el qual la va comprar per quaranta pessetes.
Com hem comentat adés, els dolçainers de l’època eren persones sense formació acadèmica musical, i Vicent Boronat pare, malgrat això, podríem dir que era tot un superdotat en la música. Diferents testimonis ens han comentat que Vicent era capaç d’animar qualsevol festa amb una guitarra o amb una dolçaina, que eren els dos instruments que més dominava.
El seu fill Jaume ens ha explicat una anècdota en la qual son pare va salvar la vida gràcies a les seues aptituds musicals. Això va passar en temps de guerra, quan ell i un grup de soldats de la República que estaven empresonats sospitaven que l’endemà anaven a afusellar-los, i van organitzar una festa on estaven tancats a mode de comiat. La festa que degué organitzar va ser tan grossa que un dels oficials dels “altres”, és a dir, del bàndol nacional, el van agafar perquè animara les seues festes, evitant el seu afusellament l’endemà.
Diferents informants ens indiquen que l’oïda musical que tenia Vicent devia ser molt gran, ja que era capaç de tocar qualsevol de les cançons de moda de l’època amb la dolçaina, després d’haver-la sentida per primera volta.
La família Boronat ha tocat a les festes de moltíssims pobles del sud del País Valencià i és molt estimada allà on va; com ara, duen més de quaranta anys seguits sense interrupció tocant a les festes del barri alacantí del Raval Roig. El lloc més llunyà que recorden haver anat és a Madrid, un parell de mesos després de la primera emissió de TVE als estudis antics de Prado del Rey. Van anar acompanyant un grup de danses de Benidorm i tocaren dins dels estudis de TVE, on els van gravar. Posteriorment els van rebre al mateix Ajuntament, on tornaren a fer una passadeta.
El seu repertori ha estat escampat per molts pobles, i dolçainers d’altres zones les han adoptades, tant abans com en l’actualitat (per exemple les dianes per part de Bene Ripoll, dolçainer d’Alcoi; les cucanyes, l’arrancà i la cercavila gravades per Emili Somenyo al seu CD; la processó interpretada pel Grup Ternari i per la colla el Terròs de Petrer, que també enregistrà la diana II i la cercavila en el seu primer disc; la correguda del gall i algunes de les cobles de les danses per part del grup de música tradicional valenciana Al Tall al seu disc Europ-eu, que en el seu moment presentaren a la nostra plaça del Convent...).
A banda de les cançons tradicionals, que podem sentir en el CD que acompanya aquest llibre, els Boronats tenen un repertori molt gran i característic, format per gran quantitat de pasdobles, ranxeres i cobletes, entre les quals La campanera és la més aclamada.
GRAVACIONS
Els Majorals de les festes de Moros i Cristians de l’any 1981 promogueren l’enregistrament d’un casset fet als estudis de so Tabalet d’Alboraia. Aquesta iniciativa fou un èxit de venda al poble, ja que per primera volta la gent podia sentir les nostres tocates tradicionals sense haver d’esperar que vingueren les festes. En la gravació participaren com a dolçainers Vicent Boronat (pare) a la primera veu i el seu fill Jaume a la segona veu, la més difícil de tocar, ja que Jaume estava fort i el tio Tissa era un home major. Com a tabaleters Alfredo i Alfonso Guardiola Soler.
La música de la família Boronat també va quedar enregistrada a la banda sonora de dues pel·lícules espanyoles gravades a la dècada dels anys cinquantes a Benidorm i a l’Alfàs del Pi, titulades Carretera General (dirigida el 1956 per José María Elorrieta, i estrenada el 1959) i La estatua (gravada l’any 1959, estrenada l’any 1961 i dirigida per José Luis Gamboa).
La primera pel·lícula és del génere policíac i participaren Vicent Boronat Pérez i Vicent Boronat Guardiola (pare a la dolçaina i fill al tabalet), mentre que la segona explica una història que es desenvolupava en un poblet agrícola de la Marina Baixa, i per ambientar-la es va aprofitar per a la banda sonora la música tradicional de la comarca, interpretada pels dolçainers de Callosa. Hi participaren els dos germans Jaume i Vicent Boronat Guardiola (el primer a la dolçaina i el segon al tabalet).
TÈCNICA AMB L’INSTRUMENT
Un fet característic dels Boronats, i segurament de la majoria dels dolçainers de la seua època, és la manera de fer algunes notes, sobretot els bemolls i sostinguts (les notes intermèdies situades entre les fonamentals). A diferència dels dolçainers actuals, que ho fan amb diferents posicions dels dits, ells ho aconsegueixen generalment amb la boca, és a dir, controlant la pressió de l’aire i dels llavis sobre la canya. No és d’estranyar que, malgrat que les seues dolçaines tenen un forat menys que les dolçaines actuals (els hi falta el darrer forat de baix), siguen capaços d’interpretar tota la gamma de notes.
Quan els veiem tocar, ens adonem que tenen una manera de tapar els forats de la dolçaina molt peculiar, ja que ho fan amb els dits, amb la part mitjana, no amb la molla o palpís, com ho fan els dolçainers d’ara.
Cal dir que les canyes se les arreglen ells mateixos, amb la destresa desenvolupada després de tants anys de pràctica, cosa que també els permet fer flaviols (flautetes semblants en posicions a la dolçaina) amb un simple cos de canya i un tros de fusta.
TABALETERS DELS BORONAT
Un dels primers tabaleters de la família va ser Batiste Guardiola López, que ho va ser amb son pare, el mateix tio Benito, i amb el seu cunyat Vicent Boronat Pérez posteriorment. Acompanyant la dolçaina dels Tisses hi ha hagut un bon grapat de tabaleters, com ara Batiste Mira Devesa Canana. Una altra persona que els tocà el tabalet fou Joaquim Guardiola Mira que de xiquet ja havia acompanyat Batiste Camila, i que, quan aquest va faltar a principis dels anys 50, va acompanyar el tio Tissa un temps fins que el seu fill Jaume el va rellevar.
Vicent Boronat Guardiola, fill de Vicent Boronat Pérez, també ho va fer des de finals dels anys cinquantes fins a la mort de son pare. Quan va morir Vicent Boronat Pérez l’any 1984 als setanta-sis anys, Vicent va deixar el tabal per fer parella a la dolçaina amb el seu germà Jaume. Algunes de les persones que durant més temps han acompanyat els Tisses al tabal han estat els seus cosins, els germans Alfredo i Alfonso Guardiola Soler. En l’actualitat només un fill de Vicent Boronat continua la tradició, i va entrar a tocar el tabal quan morí el seu oncle Alfredo.
Estem segurament davant d’uns dels darrers dolçainers autodidactes, que encara en actiu han arribat als nostres dies. Tot fa pensar que aquesta manera de tocar i entendre la dolçaina acabarà quan Jaume i Vicent s’ho deixen. Els seus descendents que vulguen continuar la tradició segurament ho faran adaptant-se als nous temps...i segur que n’hi haurà algun.
.JPG)
.JPG)
