Jaume m'acaba d'enviar esta foto de l'Oceanogràfic...
dijous, 6 d’agost del 2009
diumenge, 26 de juliol del 2009
Sant Jaume 2009
Este dissabte 25 de juliol hem tornat a tocar per les festes de Sant Jaume.
Hem començat a les 19:00h amb la degustació de pastissos de nyespro i repartiment d'orxata i aigua llimona ben fresquets. En acabant hem fet també una primera passadeta de danses amb els majorals del primer dia.
En acabant hem anat a fer-nos una copeta a l'Andragó i en acabant hem sopat al bar del Convent.
ací teniu algunes fotos més, que ens va fer la nostra Macu. En els propers dies Salvador ens deixarà alguna foto més, estigueu atents...
Hem començat a les 19:00h amb la degustació de pastissos de nyespro i repartiment d'orxata i aigua llimona ben fresquets. En acabant hem fet també una primera passadeta de danses amb els majorals del primer dia.
En acabant hem anat a fer-nos una copeta a l'Andragó i en acabant hem sopat al bar del Convent.
ací teniu algunes fotos més, que ens va fer la nostra Macu. En els propers dies Salvador ens deixarà alguna foto més, estigueu atents...
dimarts, 21 de juliol del 2009
Horari i vestuari pel dia de Sant Jaume
El proper dissabte 25 de juliol hem quedat a la plaça de l'Ajuntament a les 18:50 per tocar a la degustació de pastissos i repartiment de refrescos.
En acabar soparem tots junts i a les 00:00 començarem la dansà.
Vestuari:
- Per la degustació de pastissos pantaló negre, camisa blanca i faixa.
- Per la dansà, afegirem el jupetí, que ja no fa tanta calor.
Com que ja han acabat les classes fins el proper mes de novembre, ahir vam estar parlant i vam decidir que a les peces que ja vam tocar en el concert del dia de la dona afegirem estes noves peces per al concert del novembre cultural (així és que aprofiteu l'estiu per repassar totes les altres i sobretot estes noves)
-La ratlla
-Anem
-Fantasia LLatina
-Fantasia Ibérica
En acabar soparem tots junts i a les 00:00 començarem la dansà.
Vestuari:
- Per la degustació de pastissos pantaló negre, camisa blanca i faixa.
- Per la dansà, afegirem el jupetí, que ja no fa tanta calor.
Com que ja han acabat les classes fins el proper mes de novembre, ahir vam estar parlant i vam decidir que a les peces que ja vam tocar en el concert del dia de la dona afegirem estes noves peces per al concert del novembre cultural (així és que aprofiteu l'estiu per repassar totes les altres i sobretot estes noves)
-La ratlla
-Anem
-Fantasia LLatina
-Fantasia Ibérica
dilluns, 20 de juliol del 2009
Aplec de Benimantell
Este divendres 17 de juliol hem pujat a l'aplec de anualment organitza la colla la Carabassa de Benimantell.
Enguany ha hagut novetats, ja que s'ha celebrat una mena de festival on els joves xiquets dels nostres pobles, aprenents de dolçaina han fet una xicoteta demostració amb el nostre instrument.
Açò ha estat cap a les 18:00h, i després a les 20:30 hem fet el tradicional passacarrer, i en acabant l'actuació damunt l'escenari per part de tots els participants que han estat, la colla el Pinyol de Callosa, la Carabassa de Benimantell amb la que compartim membres i alguns membres de la colla alteana XdA.
En acabar el concertet ens han convidat a sopar a la mateixa plaça de l'ajuntament i després s'ha celebrat el concert on hi havia els grups vileros i xixonencs de rock "médiko sin licencia" i "Mugroman" (no cal explicar d'on li ve el nom al jove grup de la vila...)
Enguany ha hagut novetats, ja que s'ha celebrat una mena de festival on els joves xiquets dels nostres pobles, aprenents de dolçaina han fet una xicoteta demostració amb el nostre instrument.
Açò ha estat cap a les 18:00h, i després a les 20:30 hem fet el tradicional passacarrer, i en acabant l'actuació damunt l'escenari per part de tots els participants que han estat, la colla el Pinyol de Callosa, la Carabassa de Benimantell amb la que compartim membres i alguns membres de la colla alteana XdA.
En acabar el concertet ens han convidat a sopar a la mateixa plaça de l'ajuntament i després s'ha celebrat el concert on hi havia els grups vileros i xixonencs de rock "médiko sin licencia" i "Mugroman" (no cal explicar d'on li ve el nom al jove grup de la vila...)
diumenge, 12 de juliol del 2009
Presentació de càrrecs festers 2009
La colla el Pinyol ha col·laborat amb l'Associació de Moros i Cristians de Callosa en una presentació de càrrecs 2009 molt innovadora, entretinguda, diversa i exitosa.
Hem tocat (amb balladors inclosos) les danses de Callosa, hem emocionat al públic amb "l'arrancà", "la diana I",... conjuntament amb la banda hem fet la marxa mora "Xubuch", hem tornat a interpretar la "Fantasia Mediterrània" que ja férem al concert del dia de la dona, i per acabar hem interpretat la "processó" de Callosa amb la sorpresa del dimoni, que espasa en mà ha acasat els xiquets...
Des d'ací volem felicitar a la nova junta directiva de l'Associació per haver aconseguit un acte tan innovador i emotiu, usant com a base els nostres costums, música i balls tradicionals... tot adobat amb grans pantalles, revolteig de campanes real sincronitzat amb l'arrancà, la diana florejada i altres dianes callosines amb els solos de trompeta a càrrec de "poderós" i Ivan Mestre, la coral cantant l'himne de la mare de Deu i la Matinera de l'Aurora, etc
La clau per agradar al públic de Callosa rau precisament en fer actuar als nostres músics de la banda, de la colla, del ballet, i de la coral. Que els presentadors també siguen del poble... i fer-ho tot de manera senzilla.
Ací teniu unes poquetes de fotos per que vos pogueu fer una idea.
Per cert des d'ací agrair a dos membres de la Colla el Terròs que ens van ajudar, ja que per diferents motius ens mancaven moltes de les nostres dolçaines
Hem tocat (amb balladors inclosos) les danses de Callosa, hem emocionat al públic amb "l'arrancà", "la diana I",... conjuntament amb la banda hem fet la marxa mora "Xubuch", hem tornat a interpretar la "Fantasia Mediterrània" que ja férem al concert del dia de la dona, i per acabar hem interpretat la "processó" de Callosa amb la sorpresa del dimoni, que espasa en mà ha acasat els xiquets...
Des d'ací volem felicitar a la nova junta directiva de l'Associació per haver aconseguit un acte tan innovador i emotiu, usant com a base els nostres costums, música i balls tradicionals... tot adobat amb grans pantalles, revolteig de campanes real sincronitzat amb l'arrancà, la diana florejada i altres dianes callosines amb els solos de trompeta a càrrec de "poderós" i Ivan Mestre, la coral cantant l'himne de la mare de Deu i la Matinera de l'Aurora, etc
La clau per agradar al públic de Callosa rau precisament en fer actuar als nostres músics de la banda, de la colla, del ballet, i de la coral. Que els presentadors també siguen del poble... i fer-ho tot de manera senzilla.
Ací teniu unes poquetes de fotos per que vos pogueu fer una idea.
Per cert des d'ací agrair a dos membres de la Colla el Terròs que ens van ajudar, ja que per diferents motius ens mancaven moltes de les nostres dolçaines
divendres, 3 de juliol del 2009
Nou disc de Salvador Guardiola Mira, "Caruso"
Fa uns dies va arribar a les meues mans un nou CD enregistrat per Salvador Guardiola.
Este artista Callosí de la familia tabaletera dels Ximarros, germà per exemple de Joaquin Guardiola, tabaleter del tio Vicent Boronat de xiquet, i casat en Amparin Boronat, germana de Jaume Guardiola sempre ha destacat com a cantant, sobretot de pasdobles.
Ell en qualsevol festa agafa la guitarra i a cantar, i sense haver estudiat mai música en cap conservatori ho fa més que bé...
Ha gravat estos dos discos, per la satisfacció personal i sense cap ànim de lucre, ens va dir que ell no vol vendre'ls ni traure'n profit, només els regala als seus amics i coneguts...
Ací en teniu una de les peces del 2n disc, on es pot sentir d'acompanyament el flabiol de dolçaina (tocat, supose que pel seu fill, que darrerament ha substituït a Jaume Boronat i acompanya al seu oncle Vicent amb la dolçaina).
Este artista Callosí de la familia tabaletera dels Ximarros, germà per exemple de Joaquin Guardiola, tabaleter del tio Vicent Boronat de xiquet, i casat en Amparin Boronat, germana de Jaume Guardiola sempre ha destacat com a cantant, sobretot de pasdobles.
Ell en qualsevol festa agafa la guitarra i a cantar, i sense haver estudiat mai música en cap conservatori ho fa més que bé...
Ha gravat estos dos discos, per la satisfacció personal i sense cap ànim de lucre, ens va dir que ell no vol vendre'ls ni traure'n profit, només els regala als seus amics i coneguts...
Ací en teniu una de les peces del 2n disc, on es pot sentir d'acompanyament el flabiol de dolçaina (tocat, supose que pel seu fill, que darrerament ha substituït a Jaume Boronat i acompanya al seu oncle Vicent amb la dolçaina).
Actuació al mercat tradicional de Beniardà
El passat dissabte 27 de juny vam tornar a actuar, en col·laboració amb la colla la Carabassa de Benimantell que eren els organitzadors, a un dels pobles de la vall de Guadalest, l'any passat va ser al Castell i enguany a Beniardà.
Hi havia molt bon ambient i gent al poble, situat a pocs metres del pantà...
Al pujar em vaig endur la sorpresa que hi havia balladors de danses de Callosa (els nostres amics Maxi Guzman, Francis Cortés, Manolo Rovira, etc... que els agrada més que el torró això de ballar i allà on els ho demanen,... sense problema)
En acabant vam començar la nostra actuació pròpia, que consistia en una combinació de percussió tipus batucada, amb balls que combinen el foc amb altres eines i amb diferents peces de dolçaina (cotes, la primavera, renaixença i tocs occitans)
Hi havia molt bon ambient i gent al poble, situat a pocs metres del pantà...
Al pujar em vaig endur la sorpresa que hi havia balladors de danses de Callosa (els nostres amics Maxi Guzman, Francis Cortés, Manolo Rovira, etc... que els agrada més que el torró això de ballar i allà on els ho demanen,... sense problema)
En acabant vam començar la nostra actuació pròpia, que consistia en una combinació de percussió tipus batucada, amb balls que combinen el foc amb altres eines i amb diferents peces de dolçaina (cotes, la primavera, renaixença i tocs occitans)
dimecres, 1 de juliol del 2009
Trobada de dolçainers i tabaleters a Petrer
El proper cap de setmana els dies 3,4 i 5 de juliol es realitzarà a Petrer la primera edició d'una mena de trobada del món de la dolçaina.
Ha costat molt d'organitzar, però al final ha pogut ser i més menys consistirà en què durant el divendres, dissabte i diumenge, es faran diferents activitats com tallers de construcció de canyes, de fabricació/muntatge de tabals, balls, etc ... en pla de colònia d'estiu, on la convivència i l'agermanament entre els aficionats al nostre món de diferents llocs, faran que tot siga molt agradable.
Si voleu conèixer més detalls fiqueu-vos en contacte amb la colla del Terròs o amb el seu director Eliseu Garcia.
Ha costat molt d'organitzar, però al final ha pogut ser i més menys consistirà en què durant el divendres, dissabte i diumenge, es faran diferents activitats com tallers de construcció de canyes, de fabricació/muntatge de tabals, balls, etc ... en pla de colònia d'estiu, on la convivència i l'agermanament entre els aficionats al nostre món de diferents llocs, faran que tot siga molt agradable.
Si voleu conèixer més detalls fiqueu-vos en contacte amb la colla del Terròs o amb el seu director Eliseu Garcia.
dimarts, 30 de juny del 2009
Més fotos de la presentació dels caps de nano
Fa uns dies Jordi em va passar un bon grapat de fotos que ens va fer Paco Ferrando el dia de la presentació dels caps de nano nous que vam fer allà pel mes de març,...
Es pot vore tot el que són els nostres nanos: ball, música de dolçaina i tabal, tradició, xiquets cascant-los, xiquets menudes plorant, el dimoni amb l'espasa, el soroll de les postisses, carrers estrets...
disfruteu-les perquè n'hi ha moltes i molt bones
Es pot vore tot el que són els nostres nanos: ball, música de dolçaina i tabal, tradició, xiquets cascant-los, xiquets menudes plorant, el dimoni amb l'espasa, el soroll de les postisses, carrers estrets...
disfruteu-les perquè n'hi ha moltes i molt bones
dijous, 25 de juny del 2009
Passacarrer dels fanalets i Concert de Sant Joan 2009
Este dimarts 23 de juny vam celebrar a les 21:00h el tradicional passacarrer dels fanalets, on xiquets de tot el poble van passejar amb la colla pels carrers, mostrant els fanalets fets amb melons, carabasses, pebreres, i altres verdures que una volta buides per dins se'ls coloca una espelma a l'interior per fer llum
En acabar el passacarrer, vam fer un sopar amb els veins del poble a la plaça del Convent, mentre la banda de música amenitzava la xarradeta amb els companys de taula.
En acabar el sopar vam donar la sorpresa a tots els que havien vingut ja que a diferència d'altres anys en què "simplement" feiem un concert, enguany se'ns va ocórrer de dur a uns amics d'Eliseu per organitzar un ball col·lectiu, a l'estil del que fan grups valencians de música tradicional com "tres fan ball" o "urbàlia rurana".
En acabar el passacarrer, vam fer un sopar amb els veins del poble a la plaça del Convent, mentre la banda de música amenitzava la xarradeta amb els companys de taula.
En acabar el sopar vam donar la sorpresa a tots els que havien vingut ja que a diferència d'altres anys en què "simplement" feiem un concert, enguany se'ns va ocórrer de dur a uns amics d'Eliseu per organitzar un ball col·lectiu, a l'estil del que fan grups valencians de música tradicional com "tres fan ball" o "urbàlia rurana".
Foto feta per Joan Yves Pascual
Açò consisteix en que una persona que fa de ganxo (o més) explica al públic com es balla una determinada peça (polka, vals, foxtrot, scotish, pasdoble, tarantela, ... ) i en acabant tots els que volen participen.
Estos balls tenen la gràcia de fer participar a molta gent, amb continus canvis de parella, que fan que tots els participants interaccionen amb els altres ...
Ha estat un èxit. Des d'ací gràcies a David Vera (Florit), a la seua colaboradora, i a l'acordionista que ens va acompanyar. David Vera és mestre d'escola, i ja ha vingut en diferents ocasions a Callosa, ja que és amic de Vicent Beltran.
Sense anar més lluny va tocar amb grup de dolçaina i jazz de Xavi Torres el dia de l'aplec de Callosa el novembre del 2006. Gràcies per la teua simpatia i per haver fet ballar a tanta gent.
A les 00:00h vam acabar el concert/ball i vam anar a encendre la foguera de Sant Joan, on vam interpretar un llaaarg ball de dimonis, i on la gent agafada de la ma va formar una llarga cadena humana...
Esperem que al poble de Callosa li haja agradat i a vore si poguérem repetir-ho l'any vinent
dilluns, 22 de juny del 2009
Visita a l'oceanogràfic de València
Este diumenge 22 de juny vam anar junt amb la banda de Callosa, i el ballet de l'Associació d'Amics de la Música de Callosa d'en Sarrià a l'Oceanogràfic de la ciutat de València.
Vam anar tres autobusos plens, amb molts amics i familiars que ens van acompanyar.
Ens ho vam passar molt bé, i vam gaudir d'un temps molt bo, ja que no va fer excessiva calor.
Ací teniu unes fotos de l'actuació que vam fer al matí, on la banda, el ballet i la colla vam tocar "Creu Daurà" una marxa cristiana guarnida amb una coreografia preparada per les xiquetes del ballet i la seua directora Raquel Doménech.
Després ens van convidar a dinar a un restaurant, fora de l'oceanogràfic, al qual anàrem amb el bus.
Després per la vesprada, la colla el Pinyol va fer el seu passacarrer, fent el mateix recorregut que al matí la banda, on vam interpretar peces del repertori tradicional de Callosa d'en Sarrià: Cucanyes, Cercavila de Callosa, l'Arrancà, les Dianes, etc...
Els nostres companys/es de la colla Ferran, Jaume, Valèria, Sílvia, Cristina i Alma (que amb les presses se m'havia oblidat) van tocar al matí amb la banda, de la que també formen part, i només Jordi, Sergi i Ivan agafarem la dolçaina.
Aprofitant que els nostres companys de percussió (Irma, Manolo i Domingo) no tocaren amb la banda, ens vam fer estes fotos.
Vam anar tres autobusos plens, amb molts amics i familiars que ens van acompanyar.
Ens ho vam passar molt bé, i vam gaudir d'un temps molt bo, ja que no va fer excessiva calor.
Ací teniu unes fotos de l'actuació que vam fer al matí, on la banda, el ballet i la colla vam tocar "Creu Daurà" una marxa cristiana guarnida amb una coreografia preparada per les xiquetes del ballet i la seua directora Raquel Doménech.
Després ens van convidar a dinar a un restaurant, fora de l'oceanogràfic, al qual anàrem amb el bus.
Després per la vesprada, la colla el Pinyol va fer el seu passacarrer, fent el mateix recorregut que al matí la banda, on vam interpretar peces del repertori tradicional de Callosa d'en Sarrià: Cucanyes, Cercavila de Callosa, l'Arrancà, les Dianes, etc...
Els nostres companys/es de la colla Ferran, Jaume, Valèria, Sílvia, Cristina i Alma (que amb les presses se m'havia oblidat) van tocar al matí amb la banda, de la que també formen part, i només Jordi, Sergi i Ivan agafarem la dolçaina.
Aprofitant que els nostres companys de percussió (Irma, Manolo i Domingo) no tocaren amb la banda, ens vam fer estes fotos.
Festa fi de curs de l'IES de Callosa
Ací teniu unes poquetes fotos del concert on hem intepretat les peces "Lluna mediterrània", i "Una història per contar" del compositor Teo Aparicio, "Amanece" i "Àngel" del grup de rap de l'Alacantí Nach, i per acabar la "bomba" amb les peces dels pegolins de la Gossa Sorda, acompanyats amb la dolçaina "Farem Saó", "Tres de Pego", "Camals Mullats" i "A l'ombra del Montgó".
Els alumnes s'ho han passat molt bé, i molts d'ells i alguns profes formaven part del cor, amb més de 60 persones.
Des d'ací volem donar gràcies a Pascual Cardona i Vicen Hijarro, els dos profes de música del nostre IES que s'ho han currat molt.
Els alumnes s'ho han passat molt bé, i molts d'ells i alguns profes formaven part del cor, amb més de 60 persones.
Des d'ací volem donar gràcies a Pascual Cardona i Vicen Hijarro, els dos profes de música del nostre IES que s'ho han currat molt.
dissabte, 20 de juny del 2009
Homenatge a Jaume Boronat
Jaume Boronat Guardiola dolçainer i tabaleter, membre de la coneguda família callosina dels Tissa ha mort aquest dissabte 20 de juny.
Ens ha deixat un home conegut per tots els callosins, i també per molts altres pobles on al llarg de la seua vida ha tocat la dolçaina junt amb son pare, el seu germà i/o algun dels seues cosins.
El món de la dolçaina ha perdut un dels seus mites, que junt amb pocs altres més ens han fet arribar melodies i peces tradicionals dels nostres pobles. Gràcies a estes persones la dolçaina no es va abandonar definitivament, i tot i que ara la salut del nostre instrument és molt bona, hi va haver una època en què quasi va desaparèixer.
Ací vos reproduïm l’apartat del llibre Dolçaina i Tabalet. Música i tradició a Callosa d’en Sarrià que publicàrem la tardor del 2006 en el que expliquem una miqueta la història d’aquesta família.
Els Boronat a Canal 9
La història dolçainera d’aquesta família callosina, de cognom Boronat però coneguts al poble pel sobrenom Tissa, naix amb el seu avi* matern, Batiste Guardiola, conegut pel tio Benito, treballador del cànem. *A partir d’ara quan parlem d’avi, pare, fill o germà sempre prendrem com a referència als germans Jaume i Vicent Boronat Guardiola, encara en actiu.
La tradició la continua el gendre del tio Benito, Vicent Boronat Pérez, pare dels germans Jaume i Vicent, que hui en dia continuen la tradició famíliar. Precisament els néts del tio Benito van heretar la dolçaina vella del seu avi, amb la qual es van iniciar, i que anys després ha acabat a un dels museus d’antiguitats que hi ha al Castell de Guadalest, el qual la va comprar per quaranta pessetes.
Com hem comentat adés, els dolçainers de l’època eren persones sense formació acadèmica musical, i Vicent Boronat pare, malgrat això, podríem dir que era tot un superdotat en la música. Diferents testimonis ens han comentat que Vicent era capaç d’animar qualsevol festa amb una guitarra o amb una dolçaina, que eren els dos instruments que més dominava.
El seu fill Jaume ens ha explicat una anècdota en la qual son pare va salvar la vida gràcies a les seues aptituds musicals. Això va passar en temps de guerra, quan ell i un grup de soldats de la República que estaven empresonats sospitaven que l’endemà anaven a afusellar-los, i van organitzar una festa on estaven tancats a mode de comiat. La festa que degué organitzar va ser tan grossa que un dels oficials dels “altres”, és a dir, del bàndol nacional, el van agafar perquè animara les seues festes, evitant el seu afusellament l’endemà.
Diferents informants ens indiquen que l’oïda musical que tenia Vicent devia ser molt gran, ja que era capaç de tocar qualsevol de les cançons de moda de l’època amb la dolçaina, després d’haver-la sentida per primera volta.
La família Boronat ha tocat a les festes de moltíssims pobles del sud del País Valencià i és molt estimada allà on va; com ara, duen més de quaranta anys seguits sense interrupció tocant a les festes del barri alacantí del Raval Roig. El lloc més llunyà que recorden haver anat és a Madrid, un parell de mesos després de la primera emissió de TVE als estudis antics de Prado del Rey. Van anar acompanyant un grup de danses de Benidorm i tocaren dins dels estudis de TVE, on els van gravar. Posteriorment els van rebre al mateix Ajuntament, on tornaren a fer una passadeta.
El seu repertori ha estat escampat per molts pobles, i dolçainers d’altres zones les han adoptades, tant abans com en l’actualitat (per exemple les dianes per part de Bene Ripoll, dolçainer d’Alcoi; les cucanyes, l’arrancà i la cercavila gravades per Emili Somenyo al seu CD; la processó interpretada pel Grup Ternari i per la colla el Terròs de Petrer, que també enregistrà la diana II i la cercavila en el seu primer disc; la correguda del gall i algunes de les cobles de les danses per part del grup de música tradicional valenciana Al Tall al seu disc Europ-eu, que en el seu moment presentaren a la nostra plaça del Convent...).
A banda de les cançons tradicionals, que podem sentir en el CD que acompanya aquest llibre, els Boronats tenen un repertori molt gran i característic, format per gran quantitat de pasdobles, ranxeres i cobletes, entre les quals La campanera és la més aclamada.
GRAVACIONS
Els Majorals de les festes de Moros i Cristians de l’any 1981 promogueren l’enregistrament d’un casset fet als estudis de so Tabalet d’Alboraia. Aquesta iniciativa fou un èxit de venda al poble, ja que per primera volta la gent podia sentir les nostres tocates tradicionals sense haver d’esperar que vingueren les festes. En la gravació participaren com a dolçainers Vicent Boronat (pare) a la primera veu i el seu fill Jaume a la segona veu, la més difícil de tocar, ja que Jaume estava fort i el tio Tissa era un home major. Com a tabaleters Alfredo i Alfonso Guardiola Soler.
La música de la família Boronat també va quedar enregistrada a la banda sonora de dues pel·lícules espanyoles gravades a la dècada dels anys cinquantes a Benidorm i a l’Alfàs del Pi, titulades Carretera General (dirigida el 1956 per José María Elorrieta, i estrenada el 1959) i La estatua (gravada l’any 1959, estrenada l’any 1961 i dirigida per José Luis Gamboa).
La primera pel·lícula és del génere policíac i participaren Vicent Boronat Pérez i Vicent Boronat Guardiola (pare a la dolçaina i fill al tabalet), mentre que la segona explica una història que es desenvolupava en un poblet agrícola de la Marina Baixa, i per ambientar-la es va aprofitar per a la banda sonora la música tradicional de la comarca, interpretada pels dolçainers de Callosa. Hi participaren els dos germans Jaume i Vicent Boronat Guardiola (el primer a la dolçaina i el segon al tabalet).
TÈCNICA AMB L’INSTRUMENT
Un fet característic dels Boronats, i segurament de la majoria dels dolçainers de la seua època, és la manera de fer algunes notes, sobretot els bemolls i sostinguts (les notes intermèdies situades entre les fonamentals). A diferència dels dolçainers actuals, que ho fan amb diferents posicions dels dits, ells ho aconsegueixen generalment amb la boca, és a dir, controlant la pressió de l’aire i dels llavis sobre la canya. No és d’estranyar que, malgrat que les seues dolçaines tenen un forat menys que les dolçaines actuals (els hi falta el darrer forat de baix), siguen capaços d’interpretar tota la gamma de notes.
Quan els veiem tocar, ens adonem que tenen una manera de tapar els forats de la dolçaina molt peculiar, ja que ho fan amb els dits, amb la part mitjana, no amb la molla o palpís, com ho fan els dolçainers d’ara.
Cal dir que les canyes se les arreglen ells mateixos, amb la destresa desenvolupada després de tants anys de pràctica, cosa que també els permet fer flaviols (flautetes semblants en posicions a la dolçaina) amb un simple cos de canya i un tros de fusta.
TABALETERS DELS BORONAT
Un dels primers tabaleters de la família va ser Batiste Guardiola López, que ho va ser amb son pare, el mateix tio Benito, i amb el seu cunyat Vicent Boronat Pérez posteriorment. Acompanyant la dolçaina dels Tisses hi ha hagut un bon grapat de tabaleters, com ara Batiste Mira Devesa Canana. Una altra persona que els tocà el tabalet fou Joaquim Guardiola Mira que de xiquet ja havia acompanyat Batiste Camila, i que, quan aquest va faltar a principis dels anys 50, va acompanyar el tio Tissa un temps fins que el seu fill Jaume el va rellevar.
Vicent Boronat Guardiola, fill de Vicent Boronat Pérez, també ho va fer des de finals dels anys cinquantes fins a la mort de son pare. Quan va morir Vicent Boronat Pérez l’any 1984 als setanta-sis anys, Vicent va deixar el tabal per fer parella a la dolçaina amb el seu germà Jaume. Algunes de les persones que durant més temps han acompanyat els Tisses al tabal han estat els seus cosins, els germans Alfredo i Alfonso Guardiola Soler. En l’actualitat només un fill de Vicent Boronat continua la tradició, i va entrar a tocar el tabal quan morí el seu oncle Alfredo.
Estem segurament davant d’uns dels darrers dolçainers autodidactes, que encara en actiu han arribat als nostres dies. Tot fa pensar que aquesta manera de tocar i entendre la dolçaina acabarà quan Jaume i Vicent s’ho deixen. Els seus descendents que vulguen continuar la tradició segurament ho faran adaptant-se als nous temps...i segur que n’hi haurà algun.
Ens ha deixat un home conegut per tots els callosins, i també per molts altres pobles on al llarg de la seua vida ha tocat la dolçaina junt amb son pare, el seu germà i/o algun dels seues cosins.
El món de la dolçaina ha perdut un dels seus mites, que junt amb pocs altres més ens han fet arribar melodies i peces tradicionals dels nostres pobles. Gràcies a estes persones la dolçaina no es va abandonar definitivament, i tot i que ara la salut del nostre instrument és molt bona, hi va haver una època en què quasi va desaparèixer.
La família Boronat sense saber-ho ni fer-ho expressament, va ser una de les responsables d’açò, i amb posterioritat molta gent els ho ha agraït fent-los diferents homenatges, entrevistes als mitjans de comunicació, articles en revistes especialitzades, etc...
Des de la colla el Pinyol també volem fer-los un xicotet homenatge, i dir que com passa quan mor un artista, no ens deixa del tot ja que la seua música ha quedar enregistrada en aquell casset del 1981, i en molts vídeos que la gent els ha anat fent al llarg dels anys.
Des de la colla el Pinyol també volem fer-los un xicotet homenatge, i dir que com passa quan mor un artista, no ens deixa del tot ja que la seua música ha quedar enregistrada en aquell casset del 1981, i en molts vídeos que la gent els ha anat fent al llarg dels anys.
Ací vos reproduïm l’apartat del llibre Dolçaina i Tabalet. Música i tradició a Callosa d’en Sarrià que publicàrem la tardor del 2006 en el que expliquem una miqueta la història d’aquesta família.
Els Boronat a Canal 9
LA FAMÍLIA DOLÇAINERA DELS BORONAT O TISSA
La història dolçainera d’aquesta família callosina, de cognom Boronat però coneguts al poble pel sobrenom Tissa, naix amb el seu avi* matern, Batiste Guardiola, conegut pel tio Benito, treballador del cànem. *A partir d’ara quan parlem d’avi, pare, fill o germà sempre prendrem com a referència als germans Jaume i Vicent Boronat Guardiola, encara en actiu.
La tradició la continua el gendre del tio Benito, Vicent Boronat Pérez, pare dels germans Jaume i Vicent, que hui en dia continuen la tradició famíliar. Precisament els néts del tio Benito van heretar la dolçaina vella del seu avi, amb la qual es van iniciar, i que anys després ha acabat a un dels museus d’antiguitats que hi ha al Castell de Guadalest, el qual la va comprar per quaranta pessetes.
Com hem comentat adés, els dolçainers de l’època eren persones sense formació acadèmica musical, i Vicent Boronat pare, malgrat això, podríem dir que era tot un superdotat en la música. Diferents testimonis ens han comentat que Vicent era capaç d’animar qualsevol festa amb una guitarra o amb una dolçaina, que eren els dos instruments que més dominava.
El seu fill Jaume ens ha explicat una anècdota en la qual son pare va salvar la vida gràcies a les seues aptituds musicals. Això va passar en temps de guerra, quan ell i un grup de soldats de la República que estaven empresonats sospitaven que l’endemà anaven a afusellar-los, i van organitzar una festa on estaven tancats a mode de comiat. La festa que degué organitzar va ser tan grossa que un dels oficials dels “altres”, és a dir, del bàndol nacional, el van agafar perquè animara les seues festes, evitant el seu afusellament l’endemà.
Diferents informants ens indiquen que l’oïda musical que tenia Vicent devia ser molt gran, ja que era capaç de tocar qualsevol de les cançons de moda de l’època amb la dolçaina, després d’haver-la sentida per primera volta.
La família Boronat ha tocat a les festes de moltíssims pobles del sud del País Valencià i és molt estimada allà on va; com ara, duen més de quaranta anys seguits sense interrupció tocant a les festes del barri alacantí del Raval Roig. El lloc més llunyà que recorden haver anat és a Madrid, un parell de mesos després de la primera emissió de TVE als estudis antics de Prado del Rey. Van anar acompanyant un grup de danses de Benidorm i tocaren dins dels estudis de TVE, on els van gravar. Posteriorment els van rebre al mateix Ajuntament, on tornaren a fer una passadeta.
El seu repertori ha estat escampat per molts pobles, i dolçainers d’altres zones les han adoptades, tant abans com en l’actualitat (per exemple les dianes per part de Bene Ripoll, dolçainer d’Alcoi; les cucanyes, l’arrancà i la cercavila gravades per Emili Somenyo al seu CD; la processó interpretada pel Grup Ternari i per la colla el Terròs de Petrer, que també enregistrà la diana II i la cercavila en el seu primer disc; la correguda del gall i algunes de les cobles de les danses per part del grup de música tradicional valenciana Al Tall al seu disc Europ-eu, que en el seu moment presentaren a la nostra plaça del Convent...).
A banda de les cançons tradicionals, que podem sentir en el CD que acompanya aquest llibre, els Boronats tenen un repertori molt gran i característic, format per gran quantitat de pasdobles, ranxeres i cobletes, entre les quals La campanera és la més aclamada.
GRAVACIONS
Els Majorals de les festes de Moros i Cristians de l’any 1981 promogueren l’enregistrament d’un casset fet als estudis de so Tabalet d’Alboraia. Aquesta iniciativa fou un èxit de venda al poble, ja que per primera volta la gent podia sentir les nostres tocates tradicionals sense haver d’esperar que vingueren les festes. En la gravació participaren com a dolçainers Vicent Boronat (pare) a la primera veu i el seu fill Jaume a la segona veu, la més difícil de tocar, ja que Jaume estava fort i el tio Tissa era un home major. Com a tabaleters Alfredo i Alfonso Guardiola Soler.
La música de la família Boronat també va quedar enregistrada a la banda sonora de dues pel·lícules espanyoles gravades a la dècada dels anys cinquantes a Benidorm i a l’Alfàs del Pi, titulades Carretera General (dirigida el 1956 per José María Elorrieta, i estrenada el 1959) i La estatua (gravada l’any 1959, estrenada l’any 1961 i dirigida per José Luis Gamboa).
La primera pel·lícula és del génere policíac i participaren Vicent Boronat Pérez i Vicent Boronat Guardiola (pare a la dolçaina i fill al tabalet), mentre que la segona explica una història que es desenvolupava en un poblet agrícola de la Marina Baixa, i per ambientar-la es va aprofitar per a la banda sonora la música tradicional de la comarca, interpretada pels dolçainers de Callosa. Hi participaren els dos germans Jaume i Vicent Boronat Guardiola (el primer a la dolçaina i el segon al tabalet).
TÈCNICA AMB L’INSTRUMENT
Un fet característic dels Boronats, i segurament de la majoria dels dolçainers de la seua època, és la manera de fer algunes notes, sobretot els bemolls i sostinguts (les notes intermèdies situades entre les fonamentals). A diferència dels dolçainers actuals, que ho fan amb diferents posicions dels dits, ells ho aconsegueixen generalment amb la boca, és a dir, controlant la pressió de l’aire i dels llavis sobre la canya. No és d’estranyar que, malgrat que les seues dolçaines tenen un forat menys que les dolçaines actuals (els hi falta el darrer forat de baix), siguen capaços d’interpretar tota la gamma de notes.
Quan els veiem tocar, ens adonem que tenen una manera de tapar els forats de la dolçaina molt peculiar, ja que ho fan amb els dits, amb la part mitjana, no amb la molla o palpís, com ho fan els dolçainers d’ara.
Cal dir que les canyes se les arreglen ells mateixos, amb la destresa desenvolupada després de tants anys de pràctica, cosa que també els permet fer flaviols (flautetes semblants en posicions a la dolçaina) amb un simple cos de canya i un tros de fusta.
TABALETERS DELS BORONAT
Un dels primers tabaleters de la família va ser Batiste Guardiola López, que ho va ser amb son pare, el mateix tio Benito, i amb el seu cunyat Vicent Boronat Pérez posteriorment. Acompanyant la dolçaina dels Tisses hi ha hagut un bon grapat de tabaleters, com ara Batiste Mira Devesa Canana. Una altra persona que els tocà el tabalet fou Joaquim Guardiola Mira que de xiquet ja havia acompanyat Batiste Camila, i que, quan aquest va faltar a principis dels anys 50, va acompanyar el tio Tissa un temps fins que el seu fill Jaume el va rellevar.
Vicent Boronat Guardiola, fill de Vicent Boronat Pérez, també ho va fer des de finals dels anys cinquantes fins a la mort de son pare. Quan va morir Vicent Boronat Pérez l’any 1984 als setanta-sis anys, Vicent va deixar el tabal per fer parella a la dolçaina amb el seu germà Jaume. Algunes de les persones que durant més temps han acompanyat els Tisses al tabal han estat els seus cosins, els germans Alfredo i Alfonso Guardiola Soler. En l’actualitat només un fill de Vicent Boronat continua la tradició, i va entrar a tocar el tabal quan morí el seu oncle Alfredo.
Estem segurament davant d’uns dels darrers dolçainers autodidactes, que encara en actiu han arribat als nostres dies. Tot fa pensar que aquesta manera de tocar i entendre la dolçaina acabarà quan Jaume i Vicent s’ho deixen. Els seus descendents que vulguen continuar la tradició segurament ho faran adaptant-se als nous temps...i segur que n’hi haurà algun.
dimarts, 16 de juny del 2009
La colla el Pinyol a les fogueres d'Alacant 2009
El passat dissabte 13 de juny la colla el Pinyol va acompanyar a una de les comissions festeres de les fogueres de Sant Joan d'Alacant en la tradicional desfilada que es fa pels carrers d'Alacant.
Llàstima que no tenim fotos de l'acte, però és que per diferents raons no va ser possible (no me'ls puc deixar soles...)
Llàstima que no tenim fotos de l'acte, però és que per diferents raons no va ser possible (no me'ls puc deixar soles...)
Horaris de les properes actuacions
Ací teniu els horaris que m'ha passat "lo senyor" president de la colla:
1-Festa del carrer Sant Antoni, dissabte a les 19.45h (camisa blanca i pantaló negre)
2-Vitge a Valencia (Oceanogràfic), l'autobús eixirà des de ca Picó el diumenge 21 a les 08.00h (camisa blanca i pantaló negre)
3-Concert de Sant Joan, dimarts al convent qui puga a les 19.30-20.00h per ajudar a montar i assajar el so, (vestits amb el nou polo taronja que arreplegarem el dilluns a les 9:30 a la casa de la Música).
El passacarrer dels fanalets començarà a les 21:00h, i el concert el farem en acabar de sopar.
1-Festa del carrer Sant Antoni, dissabte a les 19.45h (camisa blanca i pantaló negre)
2-Vitge a Valencia (Oceanogràfic), l'autobús eixirà des de ca Picó el diumenge 21 a les 08.00h (camisa blanca i pantaló negre)
3-Concert de Sant Joan, dimarts al convent qui puga a les 19.30-20.00h per ajudar a montar i assajar el so, (vestits amb el nou polo taronja que arreplegarem el dilluns a les 9:30 a la casa de la Música).
El passacarrer dels fanalets començarà a les 21:00h, i el concert el farem en acabar de sopar.
dimecres, 10 de juny del 2009
Les cucanyes de Callosa triomfen lluny casa nostra
Unes setmanes després de presentar el nostre disc i llibre, allà cap al desembre del 2006, els vam fer arribar alguns exemplars a les nostres colles amigues de les terres de l'Ebre.
Evidentment ens van felicitar, però a més, una de les dos colles de Tortosa, concretament la dels Gaiters de l'Aguilot va agafar la peça de les Cucanyes de Callosa i la va introduir als seus assajos.
Açò va ser gràcies al seu director Jordi Ginovar, al qual li va semblar una melodia atractiva i de fàcil interpretació per als seus jovenets alumnes.
Estos dies de casualitat m'he trobat al youtube una versió molt divertida, amb ball inclòs i un 3r "solo" original. Pel que veig la interpretaren al poblet de Massalió a la comarca del Matarranya, que tots els anys celebren el seu aplec, si no recorde malament, els primers dies de maig, i que amb la colla de Sol a Sol de la vila de Flix anàrem mentre vam viure a la Ribera d'Ebre.
És curiós vore com es pot escampar una melodia, que ja és sobradament coneguda dins del món dolçainer a terres valencianes gràcies als Boronats, i a la publicació de les partitures per part de Salvador Seguí, però que possiblement encara no havia arribat tan amunt.
Per cert salutacions des de Callosa d'en Sarrià a la colla Jove de Tortosa (i especialment a Domingo), a la colla dels Gaiters de l'Aguilot (a la Xell i al Jordi) i a la colla de Sol a Sol de Flix (a tots)
Evidentment ens van felicitar, però a més, una de les dos colles de Tortosa, concretament la dels Gaiters de l'Aguilot va agafar la peça de les Cucanyes de Callosa i la va introduir als seus assajos.
Açò va ser gràcies al seu director Jordi Ginovar, al qual li va semblar una melodia atractiva i de fàcil interpretació per als seus jovenets alumnes.
Estos dies de casualitat m'he trobat al youtube una versió molt divertida, amb ball inclòs i un 3r "solo" original. Pel que veig la interpretaren al poblet de Massalió a la comarca del Matarranya, que tots els anys celebren el seu aplec, si no recorde malament, els primers dies de maig, i que amb la colla de Sol a Sol de la vila de Flix anàrem mentre vam viure a la Ribera d'Ebre.
foto de la colla grallera de Sol a Sol de Flix actuant a l'escenari de la plaça de l'Ajuntament de Massalió al 2004 amb un Ivanet que començava a bufar
És curiós vore com es pot escampar una melodia, que ja és sobradament coneguda dins del món dolçainer a terres valencianes gràcies als Boronats, i a la publicació de les partitures per part de Salvador Seguí, però que possiblement encara no havia arribat tan amunt.
Per cert salutacions des de Callosa d'en Sarrià a la colla Jove de Tortosa (i especialment a Domingo), a la colla dels Gaiters de l'Aguilot (a la Xell i al Jordi) i a la colla de Sol a Sol de Flix (a tots)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



