El 1979, va començar amb la dolçaina de manera autodidacta. Al costat del seu germà Toni i Miguel Lizón, crea el grup de dolçainers Postiguet.
I quan se'n va anar a estudiar a València, Avellà, va aprendre del seu mestre Joan Blasco i participar en els primers Trobades de Tales, on assistien a quatre gats, fins al de Alfarp, de 1980, on ja participaran nous dolçainers que havien acabat els seus estudis amb Blasco i que, pel que fa tornéssim als seus pobles, dispersar la collita d'una nova generació de dolçainers amb formació musical acadèmica.
La Trobada de Dolçainers del País Valencià de Callosa d `en Sarrià havia estat organitzat entre altres per Lluís Avellà i els membres del Grup Postiguet, ajudats per Eliseu García, del recent creat Grup El Terrós, de Petrer, i amb el suport de la corporació municipal. En aquella trobada fonamental va poder escoltar al Grup Postiguet, amb Avellà, l'únic que existia llavors a la ciutat d'Alacant. Quedaven bastants anys perquè, després d'un llarg camí, van arribar els grups de Sant Blai, Sant Antoni, La Canya, El Tudel, L'Embolic, Benacantil, l'Escola de Música tradicional, el foc de la Colla de Dimonis La Ceba, el Grup de nanos d'en Romeu i els Nanos i Gegants d'Alacant.
Amb Lluís Avellà i altres joves músics de la seva generació, els nous dolçainers han estudiat en els conservatoris, graven discos (aquesta meravella Somnis d'Aixa, creat pel Grup de Sant Antoni), introdueixen la dolçaina en la música antiga, en el jazz , en els temes de ball oa les bandes sonores de la pel lícula Tabarka. Lluís Avellà també va fer escola a Elx, Novelda, la Romana. La ciutat d'Alacant ha d'estar orgullosa d'haver gaudit amb la seva música 50 anys
