Des del bloc de Raimon Galiana "el mon de la xirimita" s'han escrit darrerament un parell de notícies sobre el mestre Xavier Richart, que pels adjectius i les formes està totalment fora de lloc i a l'únic que despretigia és a ell mateix. Quina llàstima donar esta imatge públicament!
Molts dels seus raonaments sobre la música tradicional són encertadíssims, però no amb aquestes formes...
Ja sé que no calen, però des d'ací, almenys qui escriu, no pot fer una altra cosa que donar gràcies a X.Richart, que tot i no ser perfecte en res (com tots) ha fet moltes coses més que bé:
-composar moltes (moltíssimes) i molt bones peces per a la dolçaina
-elaborar un métode pràctic i útil (reconegut i emprat per la inmensa majoria de mestres, escoles de dolçaina i colles d'arreu del país) per aprendre a tocar el nostre instrument
-fer de mestre, i mirar d'ensenyar a altres el que ell puga saber
-enregistrar discos, alguns d'ells innovadors en l'ús que se li dona al nostre instrument acompanyant tipus de música i instruments en què la dolçaina no havia participat.
A tothom se'l pot criticar perquè ningú no ho fa tot bé i tot es pot millorar, però amb maneres de programa de telebasura ...
El bloc de Raimon aporta informació i dades molt bones (i de vegades desconegudes per molts) sobre la música popular valenciana, el nostre instrument,... i en cada comentari i notícia que escriu hi ha informació molt útil, ... la resta sense comentaris
