Un d'eixos detallets bons van ser els solos que, en diferents peces, ens van interpretar les nostres xicones Alma, Cristina, Valèria, Magdalena i sobre tot Sílvia que es va atrevir amb un solo molt llarg i costoset, i tot i que se li van escapar un parell d'agudes ho va poder superar. Com va dir Eliseu la xirimita no ha de ser només cosa d'hòmens (encara que és un instrument que com tots sabeu esgota físicament els músculs dels llavis i quan aquestos diuen prou no hi ha res que fer).
Les dos fantasies que ens vam deixar per al final van triomfar i el nostre públic (segons Jordi el nostre"club de fans") es va trencar les mans aplaudint-les.
A vore si per a propers concerts Raquel Doménech i les seues alumnes, i que sempre que els ho hem demanat han col·laborat amb la colla, preparen una coreografia per acompanyar com cal la F.Llatina i la Ibèrica.
Estem esperant que Jaume em passe les fotos del concert del passat divendres (fotos que amablement ens va fer Pérez, treballador de l'Ajuntament). Ja sabeu que en estar a les nostres mans les penjarem.
El sopar posterior al bar Plaça va estar genial (no patiu que ja penjarem les fotos que va fer "Ànima Maria") i com sempre Llauis i Xixola van encendre la metxa i això va ser un no parar. Per cert que el mateix divendres va ser l'aniversari d'Eliseu, que ens va dur uns dolcets típics de Petrer. (Juanjo ens haura de fer un descompte per animar-li el local de bades).