AÇÒ ÉS EL BLOC DE LA COLLA EL PINYOL.

DES D'ACÍ PODRÀS SEGUIR LA NOSTRA ACTUALITAT.

LA IL·LUSIÓ PER LA NOSTRA MÚSICA i TRADICIONS ENS DÓNA FORÇA, NO ENS ATURARAN MAI




diumenge, 14 de febrer de 2010

Comença a bullir el nostre (i altres) 150 aniversari de les festes de Moros i Cristians

Ací teniu este interessant article publical a el Pais.com

150 anys de Moros i Cristians
Ontinyent, Bocairent i Callosa en Sarrià celebren l'aniversari d'una festa nascuda del fervor patriòtic i religiós del segle XIX 

A partir de la segona mitat del segle XX, la festa de Moros i Cristians es va estendre com un aragall de pólvora. Però l'origen cal buscar-lo a mitjan XIX en les poblacions amb major tradició, les enganxades a les faldes de la Serra Mariola, quan s'institucionalitza i regula la festa amb motius religiosos i, fins i tot, amb pretextos polítics que hui no suportarien el filtre de l'aliança de civilitzacions. És el cas d'Ontinyent, el Vall d'Albaida, que commemora el 150é aniversari de la seua festa gran.

L'origen? Des de 1571, Ontinyent celebrava soldadesques intermitents per a posar a punt els arcabussos i festejar esdeveniments importants com la Batalla de Lepant o les successives bodes reals. En 1860, no obstant això, confluïxen dos fets que donen un gir a aquella concepció esporàdica: el dia 3 de febrer, darrere de traure al Crist de l'Agonia per a combatre una devastadora sequera, es produïx una copiosa nevada. I el dia 6 del mateix mes, en el context de la guerra hispà-marroquí (1859-1860), les tropes espanyoles del general O'Donnell prenen Tetuan. La combinació de fervor patriòtic i religiós conduïx a institucionalitzar la festa un 12 de febrer de fa segle i mig.

La Societat de Festers, col·lectiu presidit per Rafael Ferrero i que agrupa a 5.000 persones i 24 comparses, s'ha pres molt seriosament l'efemèride. Junt amb els actes inaugurals d'estos dies, de caràcter religiós i de presentació de l'anagrama i les banderes commemoratives, el calendari d'actes s'estén fins agost per a enllaçar amb la festa habitual de Moros i Cristians. En el trajecte es recuperaran trages i antics elements de la festa, amb una desfilada històrica, o la Nit del riu, una singular batalla naval, "l'única que se celebra", especifica Ferrero, que commemora les expedicions que partien des d'Ontinyent per a defendre la costa de Dénia dels atacs de pirates berbers i que es va deixar de realitzar a principis dels seixanta. Ferrero també destaca l'organització del I Congrés Internacional d'ambaixades i ambaixadors de la Festa de Moros i Cristians, en el mes de juliol. L'apel·latiu de "internacional" no és ociós. "Esta festa se celebra en 22 països i 1.200 poblacions de tot el món", recorda el president dels festers, qui ressalta que hi haurà delegacions de Croàcia, Guatemala, Portugal i Mèxic.

L'efemèride no és privativa d'Ontinyent. Callosa en Sarrià també commemora una festa en honor de la seua patrona, la Mare de Déu de les Injúries, a la que es va atribuir haver eradicat una epidèmia de còlera. Mentrestant, Bocairent va celebrar a principis d'este mes el seu aniversari particular amb una populosa entrada en què van participar esquadres procedents d'Ontinyent i Callosa i es van recuperar trages històrics i filaes ja desaparegudes.

Subscriu-te i t'enviare'm un correu cada vegada que publiquem una notícia nova